Per a la Medicina Tradicional Xinesa existeix una cinquena estació que, a l’hemisferi nord, s’ubica entre finals d’agost i gairebé tot setembre. Aquesta estació no correspon a cap direcció cardinal ja que es considera el Centre. És l’element Terra, el lloc des d’on tot parteix i a on tot torna. És el referencial per a que l’esser humà es reconegui i reconegui el seu entorn. És la confluencia on es crea estructura, matèria i forma perquè es pugui desenvolupar una activitat. A nivell físic ve representada per l’estómac, la melsa i el pàncreas que per localitizació corporal están al centre i que tenen l’escomesa de fer l’alquimia de l’alimentació, és a dir convertir l’aliment sòlid visible (yin) en energia invisible però aprofitable pel cos (yang).
De la mateixa manera també és respondable del camí invers: Els pensaments, idees, creences, es “digereixen” per a que es puguin materialitzar, creant de nou forma, estructura, carn, concreció.
A l’estar al Centre, si aquest sistema s’estanca, la resta de sistemes corporals també ho fan, podent derivar en diferents patologies depenent de la tendencia particular de cada persona.
De la mateixa manera cada estació no només es relaciona amb un òrgan i una víscera concretes del cos, també amb un sentit concret, un sabor concret i una emoció concreta. En el cas de l’estació de la Terra (estío) el psiquisme associat és la reflexió/meditació, que en estat alterat o exacerbat es converteix en preocupació/obsessió i que pot derivar en una sèrie de patologies nocives tant per a la salut mental com física i emocional.
Amb l’acupuntura podem desestancar aquest cirucuit perquè el que hagi de baixar (aliments) efectivament ho faci, i el que hagi de pujar (l’energia derviada de la digestió) es distribueixi correctament per tot l’organisme arribant al cervell en bones condicions (memòria, reflexió). Des de la Terra centrada i ben nodrida, ens podem reorientar per anar cap a qualsevol direcció i seguir el nostre camí (Tao) de vida amb força i confiança, atentes i despertes.